Catarsi Teatre

Sí, sí, ho sabem, aquest any anem una miqueta tard però tot i així no volíem perdre la oportunitat de presentar-vos l’obra que ja hem estrenat al teatre de Ponent de Granollers: Políticament incorrecte, una comèdia d’embolics que ha tingut una gran acollida. Què pot passar quan dos amants troben un cadàver en una habitació del Ritz? Si voleu saber la resposta no patiu, us esperem a l’octubre al TA de Llinars.

Doncs sí, senyor! Hem tornat a estrenar al TA de Llinars. Aquest cop una adaptació de la pel.lícula "12 homes sense pietat" de Sidney Lumet ( 12 angry men ). Aquesta vegada no son només homes però el jurat continúa sent sense pietat. Contínuarem informant sobre els nous bolos per aquells que no vàreu poder compartir la tarda amb nosaltres. 

Ha arribat el dia, estrenem! Tot l'equip de Catarsi us hi espera per gaudir amb "EL JOC DE L'AMOR I DE L'ATZAR", ja veurem com resulta la intriga! Avui, diumenge 13 de setembre de 2015 a les 19 h al Teatre Auditori de Llinars, entrades a 3 € COMPRA D'ENTRADES: Pots comprar les entrades anticipadament  aquí  a partir del 29 d'agost o 1 hora abans de l'espectacle a les taquilles del TA

A Catarsi sempre estem en marxa. Aprofitant la inauguració del nou Teatre Auditori de Llinars (no us perdeu la seva programació). Vam fer un assaig “ por todo lo alto ” de la nova producció. Algú sap que és la comèdia de l’Art? Us sonen l’Arlequí i la Colombina? I el Pantalone? Sí, ja, ja, us ho anunciàvem en l’anterior post, però dissabte 21 de febrer, gràcies a la vostra col·laboració, vam poder fer un intercanvi de paper i mostrar en viu i en directe el que vol dir ser un Arlequí. Aquí us deixem les fotos i aprofitem per presentar-vos al nou membre de Catarsi: En Carles! Per finalitzar brindem pel nou teatre, per la seva llarga vida i per tots els espectacles que hi tindran cabuda i a vosaltres us hi esperem al setembre amb moltes, moltíssimes ganes de mostrar-vos el fantàstic JOC DE L’AMOR I DE L’ATZAR. 

Gràcies, Gràcies pels somriures, gràcies per haver estat fins al final, gràcies per esperar a que el teló puges, gràcies pels ànims i les dolces paraules, gràcies per entendre als actor, gràcies per submergir-vos en la historia, gràcies per l’admiració, gràcies per la paciència, gràcies per vèncer l’avorriment, gràcies per la curiositat, gràcies per ser-hi i sobretot, gràcies pels aplaudiments. S’acaba el 2013 i anem endarrerits, vam estrenar Rebeca el 9 de novembre, amb més èxit del que esperàvem, ho vam fer possible per vosaltres, així que novament gràcies sempre, perquè sense públic la historia no existeix i l’actor no té cap raó de ser. GRÀCIES semblà una paraula fàcil però són masses els sentiments que conté. Feliç 2014!

Desprès del bolo de Les Amistats Perilloses per la Festa Major de Llinars, Catarsi Teatre continua amb l’estrena de Rebeca , l’obra de Daphne du Maurier portada al cinema per el mític Alfred Hitchcock , amb el seu característic estil blanc i negre envoltat del misteri, l’intriga i l’emoció del millor gènere de terror psicològic. Tot i que Rebeca ha estat transformada en un musical a Alemanya, Japó i al Broadway dels Estats Units, Catarsi s’atreveix en un format renovat: el del teatre, una adaptació d’una obra inoblidable sota la direcció novell de Rebeca Raya (fruit de la casualitat?). Queden 46 dies perquè les portes de Manderley , la vella mansió on transcorre l’acció es tornin a obrir, perquè tornem a recorrer el camí tortuós sota la llum de la Lluna plena i descobrim en el joc d’ombres el misteri de Rebeca. Ahir a la nit  vaig somiar que tornava a Manderley. Estava al costat de la porta de ferro però no podia entrar Llavors, com tots els que somien, em vaig sentir...

El dia 9 de setembre Catarsi va fer l’estrena de la seva darrera producció La Casa de Bernarda Alba.   Aquesta última obra de la companyia amateur de Llinars presenta  dues grans innovacions, per una banda, una interpretació feta en llengua castellana, per respecte al llenguatge original del seu autor Federico Garcia Lorca , i per una altra, el posar sobre l’escenari exclusivament actrius femenines de la companyia. Com  altres anys l’obra ha tingut una gran acollida per part del poble de Llinars, felicitant especialment la caracterització dels personatges i la tensió viscuda fins al final per conduir a un desenllaç tràgic, en que els colors blancs i negres oscil·lant davant de la vista com a signes de veritats enfrontades. Cadascuna de les actrius es fica a la pell de les dones que Lorca va imaginar a l’època dels anys 30 sota l’encertada direcció de Joan Ramon. Rebeca Raya en el paper de Bernarda representa una dona dura a la qui poden les conveccio...

Junto al lecho de muerte, Munch Imagina un poble, un poble dels anys 30,  situat entre camps de blat, homes suosos i dones que només tenen un paper secundari. Imagina una dona, una dona amb l’únic objectiu de mantenir les bones aparences i ser fidel a un dol de vuit anys. Imagina cinc filles, capaces de respectar la voluntat de la seva mare tot i sentir que són mortes en vida. Imagina un home, un home que implica la llibertat. I una filla petita que no està disposa a perdre per sempre la seva joventut. Imagina una dona gran, que representa la veu de la consciencia. Imagina també aquella dona, que acostumada a servir la mare i les filles, viu l’espectacle de la família com a jutge i consellera. Imagina que aquesta és una historia exclusivament de dones. Lorca va situar aquesta història en una Espanya profunda, marcada per la cultura religiosa i masclista d’una època on les coses mai seguien la voluntat individual si no la norma que imposava la societat. Aquesta historia ...

Coneixes Lady Erlynne? És una dona infame! Per què? Perquè tothom ho diu! És llesta, s'espavila sola i agrada molt als homes! De debò? Com ho sents! És terrible! Si! I ara, diuen que ataca Lord Windermere! Però si està acabat de casar! Ho sé! I la seva jove esposa no en sap res? No! Però ho sabem segur que Lord Windermere enganya Lady Windermere amb Lady Erlynne? No en tenim cap prova... però digui’m... si ell li paga totes les despeses i es veuen molt sovint a casa seva... tu... què pensaries? El propi autor ho va dir en més d’una de les seves obres: “ ho puc resistir tot menys la temptació ”, i qué és la infidelitat si no una de les temptacions, que s’involucren amb l’amor i la passió, més grans de la humanitat. Catarsi teatre recupera per aquest any l’autor que va donar el tret de sortida a la companyia: Oscar Wilde, amb l’estrena de l’obra el Ventall , estrenada al 1892 al St James de Londres i posteriorment portada al cinema sota la direcció de Otto Preminger al ...