Catarsi Teatre

I com no hi una sense dues, o era dues sense tres? Bé, és igual, el cas és que com el 21 de febrer ens va saber a poc, el dia 1 de març Catarsi va repetir la seva col·laboració a les visites de la Inauguració del nou Teatre Auditori de Llinars , i aquest cop res d’assajos estrenem l’escenari! I estem encantats! Hem recuperat a: Antonio del Mercader de Venècia, a Elisavidamia de Desnuda y Abierta de piernas, a Martirio de La Casa de Bernarda Alba i a la impassible Marquesa de Merteuil. 4 dones i 4 monòlegs d’aquells que t’arriben a l’ànima, mai s’havia dit tant en tant poc temps. Esperem que els que veu veure l’espectacle gaudíssiu amb nosaltres i com sempre desitgem tornar-nos a veure ben aviat. Us deixem les fotos de la prèvia, amb alguna pestanya que queia inclosa, i els nostres sempre de Catarsi: Alex Romero i Albert Gual que també van fer el seu propi espectacle. 

El dia 9 de setembre Catarsi va fer l’estrena de la seva darrera producció La Casa de Bernarda Alba.   Aquesta última obra de la companyia amateur de Llinars presenta  dues grans innovacions, per una banda, una interpretació feta en llengua castellana, per respecte al llenguatge original del seu autor Federico Garcia Lorca , i per una altra, el posar sobre l’escenari exclusivament actrius femenines de la companyia. Com  altres anys l’obra ha tingut una gran acollida per part del poble de Llinars, felicitant especialment la caracterització dels personatges i la tensió viscuda fins al final per conduir a un desenllaç tràgic, en que els colors blancs i negres oscil·lant davant de la vista com a signes de veritats enfrontades. Cadascuna de les actrius es fica a la pell de les dones que Lorca va imaginar a l’època dels anys 30 sota l’encertada direcció de Joan Ramon. Rebeca Raya en el paper de Bernarda representa una dona dura a la qui poden les conveccio...

Junto al lecho de muerte, Munch Imagina un poble, un poble dels anys 30,  situat entre camps de blat, homes suosos i dones que només tenen un paper secundari. Imagina una dona, una dona amb l’únic objectiu de mantenir les bones aparences i ser fidel a un dol de vuit anys. Imagina cinc filles, capaces de respectar la voluntat de la seva mare tot i sentir que són mortes en vida. Imagina un home, un home que implica la llibertat. I una filla petita que no està disposa a perdre per sempre la seva joventut. Imagina una dona gran, que representa la veu de la consciencia. Imagina també aquella dona, que acostumada a servir la mare i les filles, viu l’espectacle de la família com a jutge i consellera. Imagina que aquesta és una historia exclusivament de dones. Lorca va situar aquesta història en una Espanya profunda, marcada per la cultura religiosa i masclista d’una època on les coses mai seguien la voluntat individual si no la norma que imposava la societat. Aquesta historia ...