Passa al contingut principal

LLINARS GAUDEIX AMB LA CASA DE BERNARDA ALBA





El dia 9 de setembre Catarsi va fer l’estrena de la seva darrera producció La Casa de Bernarda Alba.  Aquesta última obra de la companyia amateur de Llinars presenta  dues grans innovacions, per una banda, una interpretació feta en llengua castellana, per respecte al llenguatge original del seu autor Federico Garcia Lorca, i per una altra, el posar sobre l’escenari exclusivament actrius femenines de la companyia.
Com  altres anys l’obra ha tingut una gran acollida per part del poble de Llinars, felicitant especialment la caracterització dels personatges i la tensió viscuda fins al final per conduir a un desenllaç tràgic, en que els colors blancs i negres oscil·lant davant de la vista com a signes de veritats enfrontades.
Cadascuna de les actrius es fica a la pell de les dones que Lorca va imaginar a l’època dels anys 30 sota l’encertada direcció de Joan Ramon.

Rebeca Raya en el paper de Bernarda representa una dona dura a la qui poden les conveccions socials, i en la que la duresa queda reflectida en cadascun dels gestos i dels solcs del seu rostre, gràcies a un maquillatge que fa que l’actriu quedi totalment envellida i transformada.

Rebeca Raya interpretant Bernarda Alba

Marina Martori acompanyarà a Bernarda, mitjançant el seu paper de Poncia, paper clau per entendre la veritat d’una casa que està sotmesa a un dol que s’endevina massa llarg.

Marina Martori interpretant La Poncia

Juntament a elles desfilaran cinc filles, totes lletges, totes tristes, totes presoneres de la seva vida: Pat Bassa representant a Angustias, la filla gran i única hereva que veu la possibilitat de la seva llibertat en contraure matrimoni amb Pepe el Romano; Alex Cassa qui s’enfronta al doblatge de personatges,  endinsant-se en la vida de la desconsolada i àcida Magdalena i a la vegada donant forma a Maria Josefa, la mare de Bernarda, una pobre dona embogida pels anys però que apareix per cridar grans veritats sobre la foscor de la casa de Bernarda Alba; Sara Martínez la més dolça, bona i sensata de les seves germanes, la que estima d’una forma incondiconal anomenada Amelia (amable); Mar del Moral la menys afortunada de totes elles, degut a la seva escassa gràcia i lletgesa, Martirio, la penúltima de les filles, viu en lluita constant amb els seus sentiments entre l’amor que professa a les seves germanes i el veritable amor que professa el seu cor; i per últim Katrine Vankova en el paper d’Adela, la més petita, la més rebel, l’única que serà capaç d’enfrontar-se a Bernarda Alba pels seus drets com a ser humà.

 Pat Bassa interprentant a Angustias

 Rebeca Raya (Bernarda Alba) i Pat Bassa (Angustias)

Mar del Moral (Martirio), Sara Martínez (Amelia) i Alex Cassa (Magdalena)

 Alex Cassa interpretant a Maria Josefa

 Sara Martínez (Amelia) i Mar del Moral (Martirio)

Mar del Moral interpretant a Martirio

Katrine Vankova (Adela) i Mar del Moral (Martirio)

D’aquest elenc d’actrius cal fer una menció especial a Maria Pernia que va debutar per primer cop amb la companyia interpretant a la criada, i fent una representació entranyable del que és la vida dels pobres i dels secrets que pot amargar una casa més enllà de les aparences, amb una interpretació molt més que digna i que es mereix el més gran reconeixement pel seu debut sobre l’escenari.

Maria Pernia interprentant la Criada

Una vegada més Catarsi teatre mostra que s’atreveix amb tots als generes degut a que es tracta d’una companyia jove amb una gran versatilitat i que cada cop avança cap a una major maduresa en les seves interpretacions. Com fa poc temps un periodista va reflectir en un article això ja no és “teatre casolà” això ja té visions de “teatre del bó”.

Esperem que continueu gaudint amb Bernarda Alba una obra que personalment i des de la vessant femenina de les nostres ànimes ens ha fet sentir encara més fort l’orgull de ser dones i ens ha convençut dels nostres drets, de la nostra sort, ens ha fet agrair la lluita d’altres per a gaudir de la igualtat dels dies actuals, i ens ha mostrat que podem renunciar a moltes coses, però que mai renunciarem a la nostra llibertat i al nostre poder com a dones eternes, poderoses, fonamentalment grans i amb capacitat d’arribar allà on els nostres desitjos ens condueixin. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

REGIDORA, APUNTADORA I EL QUE FACI FALTA (LAIA) Una obra mai funciona sense un bon equip al darrera i si a més aquest equip és polivalent molt millor. Si per casualitat algú es queda en blanc, segurament d’algún racó ocult en l’escenari sortirà la veueta de la Laia per poder continuar amb l’espectacle.

LA PLUJA NO ES MOTIU PER SUSPENDRE

No patiu per la pluja, avui ens veíem sí o sí a Pineda de Mar a les 18:30, si el temps es posa en contra nostra buscarem refugi per posar en marxa el Joc, així que no hi ha res que ens pari, ni tan sols la metereologia. 

POLÍTICAMENT INCORRECTE ÉS INNEGABLEMENT DIVERTIDA

Políticament incorrecte ha tornat a reviure al TA de Llinars (21 d'abril) i a la mostra de teatre Amateur a Pineda (29 d'abril) . Ahir a l’antic sindicat agrícola, va riure el públic i vam riure nosaltres. Ens hem quedat amb ganes de més i més bolus, així que esperem tenir notícies noves molt aviat.