Catarsi Teatre

Catarsi és una companyia petita. Tots tenim altres feines al marge de la interpretació, que en la majoria de vegades poc tenen a veure amb el món de les arts escèniques. Però tot i ser petita, hi ha una cosa que és vital perquè això funcioni: els recursos humans. I encara que tots ens esforcem i tractem una i una altra vegada de quadrar tots els horaris per no faltar als assajos, l’important no tan sols són els actors sinó que darrera s’amaga tota una teranyina de treball sense la qual cap obra tiraria endavant (oi, Laia! Roser ...). Per això busquem actors però també persones que tinguin ganes de tirar endavant projectes. I no m’oblido de la Yaiza , la nostre última incorporació, que tot i tenir només 16 anys, ha demostrat ser molt camal.leònica i no deixar-se impressionar pel públic d’allà baix (moltes felicitats Yaiza ). Algun dia també ens agradaria fer alguna obra d’en Shakespeare, així que la companyia necessita créixer i créixer. Estaria molt bé, això de tirar endavant 100 acto

Amb els deu negrets, vam tenir que transformar molts personatges, que apareixien en el text original degut a que neixen més noies que nois, i això també s’ha fet notar a la companyia. Originalment havien d’aparèixer un matrimoni de criats: la cuinera i el majordom, però els Rogers van haver de ser substituïts per una parella de germanes ( la Roser i la Marina ), i quan la Roser va donar a llum a la Mariona , la Laia es va tenir que arriscar per primera vegada i interpretar el paper de la germana, mentre la Marina substituïa la Roser . Llavors l’Adrià , que havia entrat a la companyia aquell any, i que interpretava amb veu alta i clara, al pobre boig del general Mckenzie , va tenir una oferta millor: anar-se’n amb en Mikimoto a recórrer el món per la sèrie: d’afers estranger , i es clar: entre Mikimoto i Catarsi , i veure món o quedar-se amb els de casa, l’elecció semblà clara. Catarsi es va tenir que inventar un noi personatge, en comptes d’un general, van optar per un

Tres anys, tres obres, com tres nadons que ens han donat de tot: alegries i disgustos. La nostra segona obra va ser: “ Els 10 negrets ” o “ ten little indians ” pels qui els hi soni molt més, amb el segell de l’entranyable Agatha Christie , la reina del misteri, i quina ment va aconseguir dona girs inesperats en les seves histories i crear personatges tan entranyables com: Hercules Poirot i Miss. Marple. La reina del crim, va ser tot un repte per Catarsi , que havia de posar en l’escenari deu personatges a la vegada, mentre anaven morint un a un, sense saber quin era l’assassí que s’amagava entre ells. El caire de misteri i tot el moviment de darrera de bambolines, juntament amb els costos del muntatge, van fer que aquesta obra només fos representada dues vegades per Catarsi , i que degut a la gran quantitat de personatges necessaris i l’estat de bona esperança d’algunes de les actrius, els interpretes variaren d’una versió a l’altra. Qui sap potser amb el pas del temps, quan

Inicialment Catarsi va ser constituït per: la Marina, l’Àlex, la Pat, la Roser, en Vado, en Joan, la Laia, l’Edu i la Rebeca . 8 persones que gairebé no es coneixien però que tenien en comú a la Marina i les ganes de fer teatre. Amb l’Edu vàrem estrenar la nostra primera obra, amb ell com a protagonista, però desprès les circumstàncies de la vida van fer que abandonés la companyia, i a les hores va arribar el Fran, que tenia un nom ideal per fer: “ la importància de ser Franc ”, i per això només presentar-se ningú no va dubtar que el seu paper havia de ser el d’en Frank/ John Whorthing , i així com se sol dir en la llengua castellana: d’avui per demà, va tenir que estudiar tota l’obra i fer-ho bé, i la veritat és que el noi se’n va sortir, a Pineda va ser el millor Franc que havíem tingut mai. I ara, s’ha quedat amb aquesta etiqueta, en la nostra obra preferida, no només perquè és potser la que millor ens surt de totes sinó perquè es la primera, i com passa en totes les coses,

Catarsi va començar la seva trajectòria amb l’obra d’Oscar Wilde : La importància de ser Frank , que va ser duta a la pantalla gran, amb actors de la talla de: Ruper Everet, Collin Firth o Reese Witherspoon . Encara que al món del cinema, la cinta va passar més aviat desapercebuda, aquest clàssic de Wilde troba també referències en altres produccions, com ara a Spiderman II , on l’eterna enamorada de Toby Maguire , que ha decidit dedicar la seva carrera a ser actriu, debuta amb el paper de Cecily , obra que es acollida amb gran èxit pel públic de New York. L’obra fa continua referència a la doble moral anglesa. Fins i tot el títol, es un joc de paraules, que l’únic que vol donar a entendre és la importància que té a la vida arribar a ser franc, és a dir, sincer. Encara que tot i la mentida, els protagonistes aconsegueixin finalment sortir triomfants de tots els seus embolics. Impregnada de l’humor més angles, és fa necessari, un punt de reflexió per poder entendre certs acudits

Finalment la nova producció de Catarsi teatre ja s'ha estrenat. Encara que amb una mica de retard, divendres passat, l'obra del mític Woody Allen va ser posada sobre l'escenari. En Woody va trobar la reencarnació perfecte en el personatge d'en Joan Ramon, que va aconseguir guanyar-se al públic des del començament. L'obra va estar marcada pels problemes tècnics des de l'inici, es podria dir, que l'humor i les ganes de tirar endavant, van guanyar la partida, i que per Catarsi, tot i la manca d'algún assaig més, va ser un mig èxit. Ara només ens queda convidar-vos a tots, a la següent representació el 31 d'octubre al teatre de Ponent de Granollers. Us hi esperem!!!

Es pot dir més alt, però no més clar: Catarsi Teatre ESTRENA Torna-la a tocar, Sam! de Woody Allen Avui, divendres 7 de setembre a les 22.30h al Cinema Teatre de Llinars del Vallès!