Catarsi Teatre

Ja vàrem comentar fa temps, que la nostra segona obra de teatre va ser els Deu negrets de la Agatha Christie , obra que esperem poder recuperar algun dia, tot i que ara estem massa engrescats amb el nostre torna-la a tocar Sam ! Sobretot desprès d’aquest doble bolo que ha portat de cap a la companyia. Per la nostàlgia, per la malenconia, per tot allò que ens evoca un temps passat, deixem aquesta fotografia en sèpia, banyada de rècords cap una obra que un bon dia va suposar un gran repte per una petita companyia, que tot i les dificultats, va sobreviure a dos bolus, amb més èxit que fracàs.

Amb els deu negrets, vam tenir que transformar molts personatges, que apareixien en el text original degut a que neixen més noies que nois, i això també s’ha fet notar a la companyia. Originalment havien d’aparèixer un matrimoni de criats: la cuinera i el majordom, però els Rogers van haver de ser substituïts per una parella de germanes ( la Roser i la Marina ), i quan la Roser va donar a llum a la Mariona , la Laia es va tenir que arriscar per primera vegada i interpretar el paper de la germana, mentre la Marina substituïa la Roser . Llavors l’Adrià , que havia entrat a la companyia aquell any, i que interpretava amb veu alta i clara, al pobre boig del general Mckenzie , va tenir una oferta millor: anar-se’n amb en Mikimoto a recórrer el món per la sèrie: d’afers estranger , i es clar: entre Mikimoto i Catarsi , i veure món o quedar-se amb els de casa, l’elecció semblà clara. Catarsi es va tenir que inventar un noi personatge, en comptes d’un general, van optar per un...

Tres anys, tres obres, com tres nadons que ens han donat de tot: alegries i disgustos. La nostra segona obra va ser: “ Els 10 negrets ” o “ ten little indians ” pels qui els hi soni molt més, amb el segell de l’entranyable Agatha Christie , la reina del misteri, i quina ment va aconseguir dona girs inesperats en les seves histories i crear personatges tan entranyables com: Hercules Poirot i Miss. Marple. La reina del crim, va ser tot un repte per Catarsi , que havia de posar en l’escenari deu personatges a la vegada, mentre anaven morint un a un, sense saber quin era l’assassí que s’amagava entre ells. El caire de misteri i tot el moviment de darrera de bambolines, juntament amb els costos del muntatge, van fer que aquesta obra només fos representada dues vegades per Catarsi , i que degut a la gran quantitat de personatges necessaris i l’estat de bona esperança d’algunes de les actrius, els interpretes variaren d’una versió a l’altra. Qui sap potser amb el pas del temps, quan...