Passa al contingut principal

REBECA

Desprès del bolo de Les Amistats Perilloses per la Festa Major de Llinars, Catarsi Teatre continua amb l’estrena de Rebeca, l’obra de Daphne du Maurier portada al cinema per el mític Alfred Hitchcock, amb el seu característic estil blanc i negre envoltat del misteri, l’intriga i l’emoció del millor gènere de terror psicològic. Tot i que Rebeca ha estat transformada en un musical a Alemanya, Japó i al Broadway dels Estats Units, Catarsi s’atreveix en un format renovat: el del teatre, una adaptació d’una obra inoblidable sota la direcció novell de Rebeca Raya (fruit de la casualitat?).
Queden 46 dies perquè les portes de Manderley, la vella mansió on transcorre l’acció es tornin a obrir, perquè tornem a recorrer el camí tortuós sota la llum de la Lluna plena i descobrim en el joc d’ombres el misteri de Rebeca.
Ahir a la nit  vaig somiar que tornava a Manderley.
Estava al costat de la porta de ferro però no podia entrar
Llavors, com tots els que somien, em vaig sentir de sobte dotada d’una força sobrenatural
com un esperit vaig  travessar
La barrera que m’ho impedia.

El camí serpentejava davant meu,
Retorçat i tortuós com sempre,
Però segons avançava vaig notar que havia canviat.

La naturalesa havia conquerit el que una vegada havia estat seu

Aquell fil blanc que un dia havia estat el nostre camí era allà.

Hi era Manderley! El nostre Manderley!
Reservat i silenciós com sempre.

El temps no havia aconseguit destruir la perfecta simetria dels seus murs.

La llum de la Lluna sap jugar amb la imaginació.
De sobte, em va semblar veure llum a les finestres
Un núvol va cobrir la lluna i es va parar un instant,
Com una ma que amaga una cara.
La il·lusió va desaparèixer amb ella
i les llums de la finestra es van apagar.

Tornava a veure només una cuirassa desolada, inanimada, abandonada
Fins i tot pels fantasmes.  Sense que el ressò del passat s’agafés
A les seves parets nues.

Mai podríem tornar a Manderley,
Però algunes vegades, en els meus somnis,
Tornaria allà, als estranys dies de la meva vida
Que per mi van començar
Al sud de França.

 Rebeca, Daphne du Maurier
Pròxima estrena: 
 9 de Novembre a Llinars del Vallès

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

REGIDORA, APUNTADORA I EL QUE FACI FALTA (LAIA) Una obra mai funciona sense un bon equip al darrera i si a més aquest equip és polivalent molt millor. Si per casualitat algú es queda en blanc, segurament d’algún racó ocult en l’escenari sortirà la veueta de la Laia per poder continuar amb l’espectacle.

14a MOSTRA DE TEATRE AMATEUR A PINEDA DE MAR

L’Equip del Joc de l’Amor i de l’Atzar, i no tot Catarsi, perquè aquí hi falten molts, us espera a la mostra de Pineda 2016. Si us agrada el teatre, tenim una cita imprescindible a prop del mar. Del 29 d’abril a l’1 de maig, deixa’t impressionar pel teatre amateur.                                             

NOVETATS!!!!!!!!!!!!!

Hola a tots! Catarsi Teatre no ha parat de moure's, eh? No ho sembla perquè la vida es mou molt depressa i nosaltres no tant, però aquí estem i amb un bon ritme! Tant que tenim 4 noves incorporacions al grup! 2 nois i 2 noies! I ja preparem la nova producció. Podem desvelar el títol???? Sí??? Vale.... Es dirà "DESNUDA Y ABIERTA DE PIERNAS". Una producció de creació pròpia amb textos de molts actors que parlarà en català i castellà de la dona en totes les seves cares mentre homenatgem el món del cabaret! Catarsi Teatre fa 5 anys aquest any i la cosa, amics meus, es presenta mogudeta! Seguirem informant! Aquí dalt ens veus a tots: Albert Gual, Rebeca Raya, Joan Ramon, Patrícia Bassa, Salvador Masjuan, Roser Torruella, Àlex Romero, Yaiza Berrocal, Fran Rillo, Marina Martori, Guillem Santapau, Alícia Bernabé, Aina Roca, Roger Martínez i Alex Cassà. Ja som 15 i aquest any... ens posarem lligacames! ...