Passa al contingut principal

REBECA

Desprès del bolo de Les Amistats Perilloses per la Festa Major de Llinars, Catarsi Teatre continua amb l’estrena de Rebeca, l’obra de Daphne du Maurier portada al cinema per el mític Alfred Hitchcock, amb el seu característic estil blanc i negre envoltat del misteri, l’intriga i l’emoció del millor gènere de terror psicològic. Tot i que Rebeca ha estat transformada en un musical a Alemanya, Japó i al Broadway dels Estats Units, Catarsi s’atreveix en un format renovat: el del teatre, una adaptació d’una obra inoblidable sota la direcció novell de Rebeca Raya (fruit de la casualitat?).
Queden 46 dies perquè les portes de Manderley, la vella mansió on transcorre l’acció es tornin a obrir, perquè tornem a recorrer el camí tortuós sota la llum de la Lluna plena i descobrim en el joc d’ombres el misteri de Rebeca.
Ahir a la nit  vaig somiar que tornava a Manderley.
Estava al costat de la porta de ferro però no podia entrar
Llavors, com tots els que somien, em vaig sentir de sobte dotada d’una força sobrenatural
com un esperit vaig  travessar
La barrera que m’ho impedia.

El camí serpentejava davant meu,
Retorçat i tortuós com sempre,
Però segons avançava vaig notar que havia canviat.

La naturalesa havia conquerit el que una vegada havia estat seu

Aquell fil blanc que un dia havia estat el nostre camí era allà.

Hi era Manderley! El nostre Manderley!
Reservat i silenciós com sempre.

El temps no havia aconseguit destruir la perfecta simetria dels seus murs.

La llum de la Lluna sap jugar amb la imaginació.
De sobte, em va semblar veure llum a les finestres
Un núvol va cobrir la lluna i es va parar un instant,
Com una ma que amaga una cara.
La il·lusió va desaparèixer amb ella
i les llums de la finestra es van apagar.

Tornava a veure només una cuirassa desolada, inanimada, abandonada
Fins i tot pels fantasmes.  Sense que el ressò del passat s’agafés
A les seves parets nues.

Mai podríem tornar a Manderley,
Però algunes vegades, en els meus somnis,
Tornaria allà, als estranys dies de la meva vida
Que per mi van començar
Al sud de França.

 Rebeca, Daphne du Maurier
Pròxima estrena: 
 9 de Novembre a Llinars del Vallès

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

REGIDORA, APUNTADORA I EL QUE FACI FALTA (LAIA) Una obra mai funciona sense un bon equip al darrera i si a més aquest equip és polivalent molt millor. Si per casualitat algú es queda en blanc, segurament d’algún racó ocult en l’escenari sortirà la veueta de la Laia per poder continuar amb l’espectacle.

POLÍTICAMENT INCORRECTE ÉS INNEGABLEMENT DIVERTIDA

Políticament incorrecte ha tornat a reviure al TA de Llinars (21 d'abril) i a la mostra de teatre Amateur a Pineda (29 d'abril) . Ahir a l’antic sindicat agrícola, va riure el públic i vam riure nosaltres. Ens hem quedat amb ganes de més i més bolus, així que esperem tenir notícies noves molt aviat.

INCORPOREM DIRECCIÓ PROFESSIONAL

I mentrestant no parem, va començar l’any i amb ell tot un conjunt de projectes. Aquest any hem fixat una direcció professional, i no es per dir, però això promet. Us deixem la foto amb les noves incorporacions, i una petita pista sobre la nova producció. Cal dir que en total som dotze, us inspira algun títol?