Catarsi va començar la seva trajectòria amb l’obra d’Oscar Wilde: La importància de ser Frank, que va ser duta a la pantalla gran, amb actors de la talla de: Ruper Everet, Collin Firth o Reese Witherspoon. Encara que al món del cinema, la cinta va passar més aviat desapercebuda, aquest clàssic de Wilde troba també referències en altres produccions, com ara a Spiderman II, on l’eterna enamorada de Toby Maguire, que ha decidit dedicar la seva carrera a ser actriu, debuta amb el paper de Cecily, obra que es acollida amb gran èxit pel públic de New York.
L’obra fa continua referència a la doble moral anglesa. Fins i tot el títol, es un joc de paraules, que l’únic que vol donar a entendre és la importància que té a la vida arribar a ser franc, és a dir, sincer. Encara que tot i la mentida, els protagonistes aconsegueixin finalment sortir triomfants de tots els seus embolics.
Impregnada de l’humor més angles, és fa necessari, un punt de reflexió per poder entendre certs acudits que amaguen ideals molt més profunds i que representen íntimament la personalitat de Wilde.
De l’obra ens quedem amb dues frases: “En matèries importants conta molt més l’estil que la sinceritat”, i si ho pensem una mica, segurament impacten molt més les bones paraules i les bones formes, que el veritable significat. Pel que fa l’altra frase, expansible a qualsevol companyia de teatre o a qualsevol moment de la vida en que el públic no actua com hom esperava només dir: “ que l’obra (sempre) ha estat un èxit, encara que el públic era un desastre” i si no que ens ho diguin a nosaltres, que hem interpretat “la (nostra) importància de ser Frank” múltiples vegades, i hem pogut trobar de tot: des de la infinita connexió amb el públic (Llinars, Granollers, Quatre Camins...) fins la més absoluta indiferència ( l’Atmella...).
Que savi que era Oscar Wilde!!
L’obra fa continua referència a la doble moral anglesa. Fins i tot el títol, es un joc de paraules, que l’únic que vol donar a entendre és la importància que té a la vida arribar a ser franc, és a dir, sincer. Encara que tot i la mentida, els protagonistes aconsegueixin finalment sortir triomfants de tots els seus embolics.
Impregnada de l’humor més angles, és fa necessari, un punt de reflexió per poder entendre certs acudits que amaguen ideals molt més profunds i que representen íntimament la personalitat de Wilde.
De l’obra ens quedem amb dues frases: “En matèries importants conta molt més l’estil que la sinceritat”, i si ho pensem una mica, segurament impacten molt més les bones paraules i les bones formes, que el veritable significat. Pel que fa l’altra frase, expansible a qualsevol companyia de teatre o a qualsevol moment de la vida en que el públic no actua com hom esperava només dir: “ que l’obra (sempre) ha estat un èxit, encara que el públic era un desastre” i si no que ens ho diguin a nosaltres, que hem interpretat “la (nostra) importància de ser Frank” múltiples vegades, i hem pogut trobar de tot: des de la infinita connexió amb el públic (Llinars, Granollers, Quatre Camins...) fins la més absoluta indiferència ( l’Atmella...).
Que savi que era Oscar Wilde!!
Comentaris