NOVA ESTRENA DE CATARSI TEATRE:
DESNUDA Y ABIERTA DE PIERNAS
EL PROPER DISSABTE 5 DE SETEMBRE A LES 21.30H AL CINEMA TEATRE DE LLINARS!
Un llibret de Marina Martori
Basat en una idea original de Joan Ramon
Amb textos de: Samuel Beckett, Maria Aurèlia Campmany, Elisa Gálvez, Federico García Lorca, Àngel Guimerà, Carlo Goldoni, Nancy Huston, Marina Martori, William Shakespeare, Susanna Tamaro, Juan Úbeda, Tennesse Williams i José Zorrilla.
SINOPSIS
Benvinguts al cabaret La Victòria.
Aquesta nit, com totes les nits hi ha funció. Però és una funció especial. És l’última funció de la primera actriu, d’Elisavidamía, i també, l’inici d’una nova etapa.
Qui serà la nova actriu?
L’ambiciosa Eva l’Esplèndida, capaç de tot per aconseguir aquest lloc o LaNena, la protegida de Elisavidamía?
Una nit per decidir la successió però també per decidir el futur de la bella actriu i el seu enamorat, el futur de l’espectacle i de la vida de tots els personatges que, entre número i número de music hall, aniran desgranant les seves experiències i les seves aspiracions gràcies a grans textos del teatre de tots els temps.
Una reunió de dones en una nit de victòria i de derrota, d’amor, d’odi, de complicitat, de música i sobretot, una nit de cabaret.
Una reunió de dones que, a cop de sentiment i de sinceritat es mostraran tal com son i tal com volen ser... es mostraran com ens hauríem de mostrar tots algun cop: “desnudas y abiertas de piernas”.
FITXA ARTÍSTICA
ELISAVIDAMÍA: Rebeca Raya
EVA, L’ESPLÈNDIDA: Patrícia Bassa
LA NENA: Aina Roca
MARIONA GIRBAU: Roser Torruella
SRA.MARIA: Alexandra Cassà
MUDITO: Albert Gual
EL PRETENDENT: Fran Rillo
EL DIRECTOR: Roger Martínez
EL PIANISTA: Joan Ramon
FITXA TÈCNICA
Un llibret de Marina Martori
Basat en una idea original de Joan Ramon
Amb textos de: Samuel Beckett, Maria Aurèlia Campmany, Elisa Gálvez, Federico García Lorca, Àngel Guimerà, Carlo Goldoni, Nancy Huston, Marina Martori, William Shakespeare, Susanna Tamaro, Juan Úbeda, Tennesse Williams i José Zorrilla.
CAP TÈCNIC: Guillem Santapau
VESTUARI, MAQUILLATGE, PERRUQUERIA: Àlex Romero - Catarsi Teatre
ESCENOGRAFIA: Ainhoa Martínez – Catarsi Teatre
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Marina Martori
DIRECCIÓ: Joan Ramon
AGRAIMENTS: Fina Rius, Till-Tall, Accés Teatre s.l.
AMB EL SUPORT DE: Ajuntament de Llinars del Vallès.
UNA PRODUCCIÓ DE CATARSI TEATRE
El perquè d’aquest text (I): el que havia de ser un text fàcil Amb aquesta producció, la número 5 de Catarsi Teatre, anavem tard. Ens hi vam posar tard. Aquelles coses que passen, la gent es queda embarassada, canvia de feina, els canvien els horaris... Al mes de febrer encara no sabiem quina obra fariem. Mira tu. Així que vam decidir que havia de ser una cosa senzilla, curta, ràpida de muntar i barata. Quedava així descartada la reivindicació d’alguns membres de la companyia de poder cantar en una obra. Descartavem també la possibilitat de fer una obra de creació pròpia. Ens treiem del cap la possibilitat d’adquirir escenografia i atrezzo. Ens decidiem, doncs, per fer una cerca de textos clàssics, els quals dramatitzariem mínimament. Avui us presentem una obra basada en textos clàssics, si, però relligada amb un text (que ens dona el context) de la Marina Martori, amb escenografia i atrezzo, molt difícil de muntar i amb “números musicals” cantats.... És ben bé que som presoners de les nostres paraules i no es pot dir allò de “d’aquesta aigua no en beuré”, perquè “on vaig dir dic, ara dic Dídac”...
Joan Ramon
El perquè d’aquest text (II): una obra de dones, sobre dones, amb textos de dones... Quan vam començar a rebuscar textos clàssics vam voler-ho acotar (necessàriament) i ho vam fer a partir de la disponibilitat dels membres de la companyia. Inicialment només un noi podia sortir, i podia venir relativament poc a assajar, així que els textos a buscar havien de ser de dones, o que parlessin de dones. Així ho vam fer i ens van sortir textos de Shakespeare, Nancy Huston, Lorca... I ja que parlàvem de dones, ja que parlaven les dones, ja que (per tant) parlàvem dels grans temes (l’amor, el desamor, els gelos, l’ambició, el sexe, el poder...) en boca de les dones, vaig voler fer un petit homenatge a unes dones en concret: les artistes, les actrius. A les dones se’ls ha prohibit (com tantes altres coses) la participació en el món de les arts escèniques fins fa relativament poc temps. I les dones han aconseguit ser respectades en aquest àmbit (com en els altres) a base de lluita. Una lluita que van començar unes pioneres, com en tota lluita. Si els drets civils de la dona van començar a ser reclamats per les sufragistes britàniques, el dret de la dona a ser considerada algú en el món de l’espectacle el van iniciar les actrius del cabaret (o de revista, o de music-hall, diferents noms per gèneres similars). Dones estigmatitzades per part de la rígida moral conservadora, que les acusaven (i acusen) de ser (poc menys que) prostitutes que canten i ballen. Dones acusades per part de les feministes de saló d’entorpir la lluita alliberadora de la dona abonant el masclisme i els mascles i la seva (nostra) visió de la dona com un objecte (sexual) creat per a donar-nos plaer. Però aquestes dones, volent-ho o no, sabent-ho o no, sent-ne o no conscients, eren simplement actrius, cantants, artistes que feien una feina fonamental: entretenir la gent. Eren, i són, dones que van vindicar no només el feminisme (en el sentit del dret de la dona a participar en alguna activitat, en aquest cas en el món artístic) sinó de la feminitat (en el sentit del dret de la dona a no haver de renunciar a allò que la diferencia de l’home per a tenir els mateixos drets). Jo admiro els pioners. Jo admiro les pioneres. Per això, també, vaig voler, vam voler, que les protagonistes, les responsables de dir els textos clàssics d’avui fossin aquestes pioneres, aquestes dones que des del Berlín del cabaret alemany fins el Paral·lel de Barcelona, van desfer-se (a la seva manera) de les normes que uns i altres els imposaven per a poder ser el que volien ser: ARTISTES. Que comenci l’espectacle.
Joan Ramon
Comentaris