El dia 9 de
setembre Catarsi va fer l’estrena de la seva darrera producció La Casa de
Bernarda Alba. Aquesta última obra de la
companyia amateur de Llinars presenta dues
grans innovacions, per una banda, una interpretació feta en llengua castellana,
per respecte al llenguatge original del seu autor Federico Garcia Lorca, i per
una altra, el posar sobre l’escenari exclusivament actrius femenines de la
companyia.
Com altres anys l’obra ha tingut una gran acollida
per part del poble de Llinars, felicitant especialment la caracterització dels
personatges i la tensió viscuda fins al final per conduir a un desenllaç
tràgic, en que els colors blancs i negres oscil·lant davant de la vista com a
signes de veritats enfrontades.
Cadascuna de les
actrius es fica a la pell de les dones que Lorca va imaginar a l’època dels
anys 30 sota l’encertada direcció de Joan Ramon.
Rebeca Raya en el
paper de Bernarda representa una dona dura a la qui poden les conveccions
socials, i en la que la duresa queda reflectida en cadascun dels gestos i dels solcs
del seu rostre, gràcies a un maquillatge que fa que l’actriu quedi totalment
envellida i transformada.
Rebeca Raya interpretant Bernarda Alba
Marina Martori acompanyarà
a Bernarda, mitjançant el seu paper de Poncia, paper clau per entendre la
veritat d’una casa que està sotmesa a un dol que s’endevina massa llarg.
Marina Martori interpretant La Poncia
Juntament a elles
desfilaran cinc filles, totes lletges, totes tristes, totes presoneres de la
seva vida: Pat Bassa representant a Angustias, la filla gran i única hereva que
veu la possibilitat de la seva llibertat en contraure matrimoni amb Pepe el
Romano; Alex Cassa qui s’enfronta al doblatge de personatges, endinsant-se en la vida de la desconsolada i
àcida Magdalena i a la vegada donant forma a Maria Josefa, la mare de Bernarda,
una pobre dona embogida pels anys però que apareix per cridar grans veritats
sobre la foscor de la casa de Bernarda Alba; Sara Martínez la més dolça, bona i
sensata de les seves germanes, la que estima d’una forma incondiconal anomenada
Amelia (amable); Mar del Moral la menys afortunada de totes elles, degut a la seva escassa
gràcia i lletgesa, Martirio, la penúltima de les filles, viu en lluita constant
amb els seus sentiments entre l’amor que professa a les seves germanes i el
veritable amor que professa el seu cor; i per últim Katrine Vankova en el paper
d’Adela, la més petita, la més rebel, l’única que serà capaç d’enfrontar-se a
Bernarda Alba pels seus drets com a ser humà.
Pat Bassa interprentant a Angustias
Rebeca Raya (Bernarda Alba) i Pat Bassa (Angustias)
Mar del Moral (Martirio), Sara Martínez (Amelia) i Alex Cassa (Magdalena)
Alex Cassa interpretant a Maria Josefa
Sara Martínez (Amelia) i Mar del Moral (Martirio)
Mar del Moral interpretant a Martirio
Katrine Vankova (Adela) i Mar del Moral (Martirio)
D’aquest elenc d’actrius
cal fer una menció especial a Maria Pernia que va debutar per primer cop amb la
companyia interpretant a la criada, i fent una representació entranyable del
que és la vida dels pobres i dels secrets que pot amargar una casa més enllà de
les aparences, amb una interpretació molt més que digna i que es mereix el més
gran reconeixement pel seu debut sobre l’escenari.
Maria Pernia interprentant la Criada
Una vegada més
Catarsi teatre mostra que s’atreveix amb tots als generes degut a que es tracta
d’una companyia jove amb una gran versatilitat i que cada cop avança cap a una
major maduresa en les seves interpretacions. Com fa poc temps un periodista va
reflectir en un article això ja no és “teatre casolà” això ja té visions de “teatre
del bó”.
Esperem que
continueu gaudint amb Bernarda Alba una obra que personalment i des de la
vessant femenina de les nostres ànimes ens ha fet sentir encara més fort l’orgull
de ser dones i ens ha convençut dels nostres drets, de la nostra sort, ens ha
fet agrair la lluita d’altres per a gaudir de la igualtat dels dies actuals, i
ens ha mostrat que podem renunciar a moltes coses, però que mai renunciarem a
la nostra llibertat i al nostre poder com a dones eternes, poderoses,
fonamentalment grans i amb capacitat d’arribar allà on els nostres desitjos ens
condueixin.
Comentaris